4 La conquesta de Girona

No us penseu, apreciats lectors (i apreciat acompanyant d'aventures) que els invasors, abans de continuar amb la seva comesa, s'oblidin d'envair la ciutat on han anat a raure.

Així doncs, uns dies després de fer desaparèixer misteriosament al senyor iósódéu, els petits invasors de l'espai es preparen per conquistar Girona.

Encara que són diminuts, és d'una evidència notable que deu éssers invasors són suficients -i de sobres!- per aconseguir que totes les institucions públiques de la ciutat caiguin sota el seu poder.

Tenim documents inèdits i en exclusiva d'aquesta invasió.

No deixeu de mirar-los... Fan esfereir.

 

Els petits invasors (ampliats a la fotografia pel vostre gaudi) tenen clar el seu pla. Primer ha de caure el poder militar.

Així doncs, els primers atacs van dirigits a la policia, que es deixa envair per aquests simpàtics homenets sense oferir gaire resistència, apart d'uns quants cops de porra, uns quants tancs i diferents atacs amb artefactes lúdicament explosius. Aquí hi teniu el document gràfic que ho confirma, fotografia feta un cop conquistat el primer objectiu

 

A continuació, es disposen a sotmetre el poder jurídic i estatal. El jutjat de menors, la subdelegació del govern, l'oficina d'estrangeria i el palau de justícia, no tarden en rendir-se. Només són necessaris uns quants suborns, però això no es pot dir en veu alta, o sigui que eviteu llegir-ho fort. Seguidament, les proves

Un cop amb el poder més elemental conquerit, s'entretenen amb d'altres foteses, que afecten d'una manera més directe al ciutadà de peu, i els petits invasors ràpidament es fan amb el control de l'aigua i de la salut pública, com es pot veure tot seguit. Així doncs, si els gironins volen gaudir d'una vida més o menys sana, hauran d'acceptar els petits invasors com a nous líders municipals

 

No penseu però que tot siguin flors i violes pels bufons invasors. Durant la conquesta, es troben amb múltiples i divertides dificultats, així com avisos en cartells amb personatges terrorífics que proven d'aturar-los. Però no us agafeu de les mans i salteu, lectors, que Girona no aconsegueix salvar-se així com així. No és tan fàcil, aturar dues mans amb els dits guixats de bolígraf.

Tampoc s'obliden de controlar l'economia de la ciutat, i per això van directes a atacar una (podria haver estat qualsevol altra, però no) de les fonts d'ingrés: el turisme. Es fan ràpidament amb el control de la distribució de mapes del barri vell i amb l'allotjament dels turistes amb motxilla a l'esquena. Als que pregunten: "qui sou vosaltres, personetes exquisides?", els invasors els responen: "els nous amos de la ciutat!". I els turistes s'ho creuen.

 

A mitja tarda, es distreuen conquerint (més per passar l'estona que per altra cosa), àmbits tan poc transcendents com la cultura, la història o la llengua. Ho podeu veure amb les fotografies que segueixen a continuació. Ni les mandíbules de la queta ni una pedra dels banys àrabs aconsegueix aturar el seu avanç. Per cert, ja de passada (i així ens paguen una subvenció per la conquesta i tal), els horaris dels banys àrabs s'inclouen a la foto, per si hi voleu anar mai.

I ja per acabar, agafen aire i s'atreveixen amb el poder més superpoderós de tota la ciutat: l'eclesiàstic. Per aconseguir-ho, no dubten en utilitzar les tècniques més subtils i arriben a remullar-se -malgrat el caràcter ateu de la seva religió- dins d'aigua beneïda. Els documents que venen a continuació, no són aptes per ments catòlico-sensibles, ja que poden ferir-les de mort. O sigui que gaudiu-les.

 

Però ni sant narcís pot resistir-se sota la desconcertant força dels petits invasors de l'espai

 

Així doncs, els invasors es dirigeixen al pou del costat de la Catedral per tal de plantar-hi la seva bandera i així considerar Girona totalment envaïda.

 

Tot plegat però, no s'acaba aquí. Malgrat ara la bandera ondeja a Girona i el rei alça els braços proclamant una primera victòria, encara queda molt, molt de país i molts, molts blocs per conquerir.

I és que, apreciats lectors, la invasió continuarà.... ben aviat.

Potser a la teva ciutat.

Potser al teu bloc.