6 La Gran Batalla

Fa molt, molt de temps, en una galàxia molt poc llunyana…
Invasió I . Invasió II . Invasió III
Invasió IV . Invasió V

Era un bon dia. Assolellat. Però només fins que va arribar una carta misteriosa, amb obliterador gironí.


El cel s’encapotà, sobtadament i en auguri de sang i fetge, quan la invasió que el sobre contenia s’alliberà amb espectacularitat davant dels meus ulls.


Una marxa triomfal formada per sons inaudibles pels humans va precedir la sortida de la nau principal. En ella hi viatjaven els mandataris més alts de la galàxia invasora, vestits amb cortines d'estrelles. Parlaven búlgar. Jo ho vaig sentir.


La nau era seguida per tots els seus sequaços servents, armats amb molt males maneres...


...fins a les dents! -per-pixar-se-a-les-calces!-


Sort en tenim, de l’esquadra voladora Gumet!


Flagrant exèrcit salvador! Guerrilla de la victòria! -sona música de guerra-


Amb vosaltres guanyarem als invasors!


-sempre i quan vigilem els conductors ressacosos-


La nau invasora, veient-se-les venir, decideix atacar. Recorda els seus presoners d’anteriors batalles, i els decideix llançar per a distreure i atacar d’incògnit per un altre costat.


La Guerrilla Gumet és llesta. La Guerrilla Gumet mai cauria en una trampa com aquesta.


La Guerrilla Gumet recull als presoners llençats i els engarjola per a fer-los servir d’esclaus sexuals. Aquí no es desaprofita res.


És just després d’aquesta gran humiliació que els invasors canvien l’estratègia. Cal atacar. Cal destruïr. Cal defecar sobre els enemics Gumets.


Cal doncs, llençar una gran merda pudorosa per a guanyar la batalla! Estupefacció en les files Gumet: interceptem una conversa de l'esquadra en els moments de caos: - Màscares ON! - On? - Que te la posis, si no vols morir putrefacciodisiferilinat, collons!


Sens dubte un atac tant devastador causa baixes a la Guerrilla. La pudor és inaguantable, i les restes de la gran merda enganxades als parabrises són d’allò més antiestètiques.


Però de cap de les maneres la Guerrilla Gumet serà vençuda per una caca gegant.


-tensió-


‘És l’hora dels Iósódéus!’ criden des de la nau invasora.


I el seu atac més temible, més devastador, més secret i més moltes coses terribles més, és llançat.


La Guerrilla Gumet està preparada i la lluita és ferotge, brutal, sagnant. Espectacularment visualitzable: fa por de veure.


Les baixes són moltes, i els caps volen a cabassos, igual que la sang corre a briks de sangria donsimon. Però l’esquadra taronja, la Guerrilla de la victòria, demostra la seva potència i sotmet als atacants. La nau invasora no té sortida. Està rodejada, vigilada, i a punt de ser desvallestada fins a l’ultim miliconcentrador de partícules enzitiòniques. -sona música alegre-


La sang i tota classe de fluids variats para de còrrer, i la nau invasora, veient-se en perill, decideix la rendició. Intenta entabanar als Gumets voladors, però no se n’ensurt en la seva idea de ser la capitana d’un exèrcit invasor unit, amb les raons de que és més gran i negra. Així que l'antiga nau capitana comença a la Guerrilla Gumet com a ‘cabo de tercera’, pelant taronges.


La nova unió, relluent, rica i poderosa, governadora de tots els pobles haguts i per haver a la galàxia, decideix emprendre el camí cap a galàxies estrangeres. Descarten envair Alemanya perquè tenen el futbol avorrit, així que decideixen envaïr... Itàlia!


El viatge serà llarg...


...per terrenys inhòspits...


...i perillosos!


Però la invasió, a Florència, sortirà victoriosa! Segur! Andiamo!